dimarts, 14 d’octubre del 2008

LA TORTUGA PELLERINGA

Aquesta és una recepta que ha arribat a pas de tortuga al blog i és que la vam fer amb el Martí ja fa un parell de setmanes per cel·lebrar l'aniversari de la "iaia petita" com ell n'hi diu (la seva besàvia, vaja).
La vaig veure en el blog Cuinar per fer feliç i vaig pensar que seria una bona idea per fer un regal a l'àvia i alhora menjar-nos-el de postres.
La recepta està en un blog en francès i tot i que vaig fer-ne la traducció (amb un traductor automàtic perquè no en tinc ni idea de francès) al final vaig modificar-ne bastant les quantitats i ingredients.... així que us passo els ingredients que jo vaig fer servir.
Per la planxa de pessic:
4 ous
125 grs de farina
125 grs de sucre
Per al farcit (trufa):
400 grs de nata per muntar
200 grs de xocolata fondant
Per al farcit (nata)
300 grs de nata per muntar
Per a fer la cara, la cua i les potes de la tortuga:
2 melindros, un brioix petit i un parell de gotes de xocolata fondant.

Vaig batre les clares a punt de neu, i per altra banda vaig blanquejar els rovells amb la meitat del sucre fins que van doblar el seu volum. Vaig afegir les clares amb molta cura per no perdre el volum i vaig afegir la resta de sucre i la farina tamissada.
Vaig posar aquesta massa en un paper sulfuritzat i al forn ja preescalfat a 200ºC durant uns 12 min.
Per a fer la trufa vaig posar al foc la nata sense muntar i la xocolata fins que es va fondre i volia arrencar el bull. Vaig deixar-la refredar i la vaig posar a la nevera unes 5 hores.
Un cop fet el pa de pessic, el vaig deixar refredar una mica i vaig fer un braç de gitano amb la meitat de la trufa... ben embolicat el vaig guardar al congelador unes 2 hores.
Per a muntar la tortuga vaig folrar un bol amb paper film per tal que després em fos més fàcil desenmotllar-lo. Vaig tallar el braç de gitano a rodanxes de mig centímetre de gruix i vaig anar-les posant al voltant del bol. A l'interior vaig anar fent capes de trufa i de nata i intercalant també capes amb trossets de braç de gitano. Al final vaig posar tota la base amb rodanxes també del braç de gitano i cap al congelador.
Després només cal desenmotllar-lo i muntar la cara i les potes de la tortuga tal i com veieu a la foto.
És un pastís contundent i per tant amb trossets petits en tindrem més que prou... Al Martí li va fer molta il·lusió porta-li a l'àvia la Pelleringa....i és que a casa totes les tortugues que veiem tenen el mateix nom!
Bon profit!

8 comentaris:

Ester ha dit...

M'ha fet molta il·lusió veure una germana de la meva tortuga en el teu blog, t'ha quedat genial.
Un petó
Ester

Gemma ha dit...

Us ha quedat molt bé!!!!
Quina feinada, oi? Però queda molt divertida :)

Unknown ha dit...

La veritat és que ens van deixar a tots amb la boca oberta, estan fets uns artistes!!!
Espectacular i boníssima.

La cuina vermella ha dit...

Mare de déu! però quin nivellàs que hi ha a la gastrosfera catalana! enhorabona!

Glòria ha dit...

Ja veus Ester que a aquests animalons els surten germanets de tot arreu.... em va agradar molt com et va quedar i em vaig animar a provar-la.
Com diu la Gemma és una mica de feina, el muntatge i sobretot el fet d'haver de pensar de tenir algunes coses preparades algunes hores abans, però hi ha receptes molt pitjors!!!
Anna, estem treballant en un elefant a mida real per al proper aniversari (jejeje)
Gràcies Cuina Vermella... tots n'anem aprenent de tots. És el que te de bonic això dels blogs.

Pebbles ha dit...

És un pastís molt divertit ideal pels nens. I t'ha quedat molt bé.
Petonets,

Anònim ha dit...

Ostres Glòria, has dit proper aniversari? fent càlculs ràpids... menys de 15 dies!!! com ho hem de celebrar? jiji...
Ah, molt xula la pelleringa, suposo que devia ser igual de bona.
Fins aviat!
Salut

Núria ha dit...

Gloria, per fi tinc el teu blog...no m'en recordava i just ara he vist el teu email. Ara et contestaré...peró em guardo la teva adreça així no la torno a perdre.
Aquest pastí es una xulada i t'ha queda inmillorable!! Però dona molta feina, no??


Núria