dilluns, 5 de novembre del 2007

PASTÍS DE PLÀTAN I IOGURT

Com ja us he dit en un anterior post, ahir va ser l'aniversari d'en Carles i per celebrar-ho avui amb els de la seva feina he fet un pastís que vaig veure en aquest blog.

L'única variació que he fet ha estat la quantitat d'un ingredient: la gelatina. Jo compro unes fulles a una tenda de dietètica que són mes grans que les que venen a supermercats i n'he fet servir 3 per a tot el pastís (1 i 2/3 per a la crema de plàtan i 1 i 1/3 per a la crema de iogurt). La meva àvia en diu "cola de peix" no sé si és el mateix que la gelatina...
Be, no l'he pogut provar per que no quedaria be portar un pastís ja mossegat, així que si llegeixes aquest post i ets un dels conillets d'índies que l'ha tastat pots deixar un comentari per dir el que t'ha semblat i si es pot tornar a repetir.
Bon profit!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs sí sóc una conilleta d'índies del carrer Urgell de Barcelona i, de tant en tant, visitant del teu blog. Enhorabona em va encantar per tot, pel gust, la textura, la presentació. Únicament un suggeriment,ens vàrem adonar que la part de dalt relliscava a mida que es feien els talls. Potser si la capa sòlida de galeta pugés pels costats del motlle aguantaria la part de dalt del pastís, l'altre que se m'ocorre és augmentar l'adherència entre les dues capes de dalt amb alguna cosa enganxosa (melmelada, xacolata) o rugosa (galeta, melindro). Tant bona pastissera com ets segur que trobaràs la solució. Espero poder continuar sent conilleta d'índies.

Gemma ha dit...

Té una pinta espectacular! Estic segura que estava boníssim :)
Una altra idea per això que comenta la ligia, és no esperar a que la primera capa qualli del tot: així les dues capes queden quallades juntes i no es separen...
M'alegro que quedés bo :)

Unknown ha dit...

Ostres Cuxineta, no vegis quina pinta no? a veure quan ens el fas i el tastem!

Glòria ha dit...

Gràcies Lígia, hi posarem solució i a la propera prova espero que ja no tinguem "lliscaments".
Gemma, no se si estava bo per que jo no el vaig provar però en Carles m'ha dit que si que ho estava.... el vull tornar a fer per poder-lo provar ben aviat.
Ei Anna!!! tu sempre demanant eh? tu ja en vas poder veure una part... doncs ja veus, va quedar així al final!

Anònim ha dit...

Ostres Glòria, esperava veure el reportatge fotogràfic de les garrapinyades! El primer intent no eh... aniré provant...
Per cert, per la pinta que feien, van sortir bones o molt bones?
Ciao!

Dolors ha dit...

Enhorabona Gloria! El teu nivell ja no el puc seguir. La presentació és d'alta pastisseria. El sabor no ho sé, no vaig tenir la sort de ser una conilleta d'índies. Pel que diuen els que sí el van tastar m'està entrant una enveja....

Tiriti ha dit...

Quin nivell, espectacular, val la pena descobrir artistes de la cuina com tu!

Glòria ha dit...

Gràcies Tiriti.... m'ha encantat el teu bloc!!!